L'extinció és un mètode important en el tractament tèrmic dels metalls, que canvia les propietats físiques i mecàniques dels materials mitjançant un refredament ràpid. Durant el procés d'extinció, la peça de treball passa per etapes com ara escalfament a alta temperatura, aïllament i refredament ràpid. Quan la peça de treball es refreda ràpidament des d'alta temperatura, a causa de la limitació de la transformació en fase sòlida, la microestructura de la peça de treball canvia, formant noves estructures de gra i distribució de tensions a l'interior.
Després de l'extinció, la peça de treball es troba normalment en un estat d'alta temperatura i encara no s'ha refredat completament a temperatura ambient. En aquest punt, a causa de la important diferència de temperatura entre la superfície de la peça i l'entorn, la peça continuarà transferint calor de la superfície a l'interior. Aquest procés de transferència de calor pot provocar gradients de temperatura locals a l'interior de la peça, el que significa que la temperatura a diferents posicions dins de la peça no és la mateixa.
A causa de la tensió residual i els canvis estructurals generats durant el procés de trempat, la resistència i la duresa de la peça es milloraran significativament. Tanmateix, aquests canvis també poden augmentar la fragilitat de la peça de treball i poden provocar alguns defectes interns com ara esquerdes o deformacions. Per tant, és necessari realitzar un tractament de temperat a la peça per eliminar la tensió residual i aconseguir el rendiment requerit.
El tremp és el procés d'escalfar la peça a una determinada temperatura i després refredar-la, amb l'objectiu de millorar la microestructura i les propietats produïdes després de l'extinció. La temperatura de tremp és generalment inferior a la temperatura de trempat, i es pot seleccionar una temperatura de tremp adequada en funció de les característiques i requisits del material. Normalment, com més alta sigui la temperatura de temperat, menor serà la duresa i la resistència de la peça, mentre que la duresa i la plasticitat augmenten.
Tanmateix, si la peça de treball no s'ha refredat a temperatura ambient, és a dir, encara es troba a una temperatura elevada, el tractament de temperat no és factible. Això es deu al fet que el tremp requereix escalfar la peça a una temperatura determinada i mantenir-la durant un període de temps per aconseguir l'efecte desitjat. Si la peça de treball ja es troba a una temperatura elevada, el procés d'escalfament i aïllament no serà possible, cosa que farà que l'efecte de tremp no compleixi les expectatives.
Per tant, abans de dur a terme el tractament de temperat, cal assegurar-se que la peça de treball s'ha refredat completament a temperatura ambient o prop de la temperatura ambient. Només així es pot dur a terme un tractament de tremp eficaç per ajustar el rendiment de la peça i eliminar els defectes i tensions generades durant el procés de trempat.
En resum, si la peça trempada no es refreda a temperatura ambient, no es podrà sotmetre a tractament de temperat. El tremp requereix escalfar la peça a una temperatura determinada i mantenir-la durant un període de temps, i si la peça ja està a una temperatura més alta, el procés de temperat no es pot implementar de manera eficaç. Per tant, és molt important assegurar-se que la peça de treball es refreda completament a temperatura ambient abans de temperar durant el procés de tractament tèrmic per assegurar-se que la peça pugui assolir el rendiment i la qualitat requerits.
Hora de publicació: 29-12-2023
